Pasteur y la generación espontánea.Pasteur i la generació espontània.Pasteur and the Spontaneous Generation.

Génesis 2:7 “Génesis 2:7 Entonces Jehová Dios formó al hombre del polvo de la tierra, y sopló en su nariz aliento de vida, y fue el hombre un ser viviente.”.  Toma ejemplo de generación espontánea, el Homo barrus. Esta idea de la generación espontánea ahora puede sonarnos extraña, pero si nos adentramos a finales del siglo XIX, el debate del origen de la vida estaba en un punto con matices bélicos.

La guerra ideológica que se había formado tenía dos bandos diferenciados: los partidarios de la generación espontánea o abiogénesis, de ideales aristotélicos y encabezados por Thomas Huxley (el famoso bulldog de Darwin) y los partidarios de la biogénesis, que clamaban que los seres vivos surgen exclusivamente de otros seres vivos.

El pacificador de esta guerra, Louis Pasteur (1822-1895), nació en Francia con el destino de convertirse en el padre fundador de lo que hoy entendemos como Microbiología. Fue un notable químico de profesión al que se le atribuyen la creación de procesos como la pasteurización (importante en la esterilización de alimentos, sobre todo los lácteos y derivados), el estudio de la fermentación alcohólica y láctica y la demostración de la existencia de gérmenes, lo cual acabó con la teoría abiogénica.

El experimento que le permitió llegar a semejante conclusión es uno de los clásicos de la historia de la ciencia. Siguió con las observaciones experimentales de Francesco Redi donde se observaba que las moscas de la carne putrefacta venían de huevos.

El experimento queda explicado a continuación:

1-      Pasteur usó dos frascos con cuello de cisne, cuyo nombre viene del cuello alargado y capilar en forma de S, que permitía que elaire entrara al frasco. En cada uno de ellos metió una cantidad igual de caldo de carne y los hirvió para esterilizarlos.

2-       Observó que en ninguno de los frascos crecieron microorganismos, así que cortó el cuello de unos de los matraces.

3-      El matraz con el cuello cortado desarrolló microorganismos en su caldo un tiempo después de ser cortado.

Con este sencillo experimento Pasteur puso punto y final a la teoría de generación espontánea, demostrando que las grandes teorías e ideas no requieren maquinaria cara ni presupuesto excesivo, solo una mente brillante.

Gènesi 2:7 “Aleshores Jeovàh Deu va formar l’home del pols del terra, I va bufar al seu nas ñ’alè de vida, I va ser l’home un èsser vivent.”. Tin  exemple de generació

espontània, l’Homo fangus. Aquesta idea de la generació espontània ara pot sonar estranya, però si ens endinsem a la fi del segle XIX, el debat de l’origen de la vida estava en un punt amb matisos bèl · lics.

La guerra ideològica que s’havia format tenia dos bàndols diferenciats: els partidaris de la generació espontània o abiogénesis, d’ideals aristotèlics i encapçalats per Thomas Huxley (el famós bulldog de Darwin) i els partidaris de la biogènesi, que clamaven que els éssers vius sorgeixen exclusivament d’altres éssers vius.

El pacificador d’aquesta guerra, Louis Pasteur (1822-1895), va nàixer a França amb la destinació d’esdevenir-se en el pare fundador del que avui entenem com Microbiologia. Va ser un notable químic de professió a qui se li atribueixen la creació de processos com la pasteurització (important en l’esterilització d’aliments, sobretot els lactis i derivats), l’estudi de la fermentació alcohòlica i làctica i la demostració de l’existència de gèrmens , la qual cosa va acabar amb la teoria abiogénica.

L’experiment que li va permetre arribar a una conclusió és un dels clàssics de la història de la ciència. Va seguir amb les observacions experimentals de Francesco Redi on s’observava que les mosques de la carn putrefacta venien d’ous.

L’experiment queda explicat a continuació:

1 – Pasteur va usar dos flascons amb coll de cisne, el nom ve del coll allargat i capil·lar en forma de S, que permetia que l’aire entrara al flasco. En cada un d’ells va ficar una quantitat igual de sopa de carn i els va bullir per esterilitzar.

2 – Va observar que en cap dels flascons van créixer microorganismes, així que va tallar el coll d’un dels matrassos.

3 – El matràs amb el coll tallat va desenvolupar microorganismes en la seua sopa un temps després de ser tallat.

Amb aquest senzill experiment Pasteur va posar punt i final a la teoria de generació espontània, demostrant que les grans teories i idees no requereixen maquinària cara ni pressupost excessiu, només una ment brillant.

Genesis 1:7  Then the Lord God formed a man[a] from the dust of the ground and breathed into his nostrils the breath of life, and the man became a living being.”. What an example of spontaneous generation, Homo  mudum. This idea of the spontaneous
generation may sound us weird, but if we move back to the late XIX century, the discussion of the origin of life was on an stage with warlike nuances.

This ideological war had two differenced sides: the followers of the spontaneous generation, with Aristoterical ideals and headed by Thomas Huxley (the famous Darwin’s bulldog) and the followers of the biogenesis, who claimed that the living beings emerge exclusively from other living beings.

The peacemaker of this war, Louis Pasteur, (1822-1895) was born on France with the fate of becoming the founding father of what we understand nowadays as Microbiology. He was a remarkable chemist who is credited as the inventor of processes like the pasteurization (quite important in the sterilization of food, mainly of dairy and dairy products), the study of the alcoholic and lactic fermentation and  the demonstration of the existence of germs, which ended with the abiogenist theory.

The experiment that allowed him to reach this conclusion  is one of the classics of the science’s history. He followed the experimental observations of  Francesco Redi where it was shown that the flies of the corrupted meat came from eggs, not from the air.

The experiment is explained here:

1-Pasteur took two flasks with swan neck (this name makes reference to the long-S shaped neck of the glass that allows the air go inside the matrix of the glass, but not larger particles). In each of the glasses he introduced an equal amount of meat soup, ad boiled them in order to sterilize.

2- He observed that on none of the glasses microorganisms were grown, so he removed the neck of one of the flasks.

3-The flask with the removed neck developed microorganisms inside its soup time after being removed.

With this simple experiment Pasteur ended the theory of the spontaneous generation, proving that big theories and ideas doesn’t need expensive machines or large amounts of money, they just need a brilliant mind.

Robert Koch y las epidemias.Robert Koch i les epidèmies.Robert Koch and the epidemies

¿Te has lavado las manos hoy antes de comer? Esta puede ser una pregunta que nos parece del todo normal, pero hace no tantos años la higiene no estaba tan en auge como lo está hoy en día.

En los inicios del siglo XX, la época contemporánea al autor que nos ocupa Heinrich Hermann Robert Koch, los brotes de enfermedades de rápida propagación y potencialmente mortales (como es el caso de la tuberculosis)  no eran extraños, debido a una falta de higiene notoria, la falta de antibióticos y el desconocimiento del proceso contagioso entre otras muchas cosas.  Así pues no es extraño que uno de los principales objetivos de los médicos e investigadores de la época fuera descubrir el origen y establecer pautas para prevenir los brotes.

Heinrich Hermann Robert Koch (1843-1910), orgulloso médico prusiano (en la actual Alemania) inició su andadura en el mundo de la microbiología en estudios sobre las repentinas epidemias de ántrax entre la población bovina, descubriendo la capacidad de formar endósporas de resistencia por parte de Bacillus antrhacis que les permite vivir fuera del huésped.

A partir de ahí su carrera fue brillante. Contó con ayudantes notorios como Julius Richard Petri (cuyo apellido seguramente os sonará) que le proporcionaron herramientas ideales para  seguir su investigación microbiológica. Gracias a estas ayudas pudo identificar el origen bacteriano de enfermedades como la tuberculosis (cuyos brotes eran auténticas epidemias en aquella época), cuyo descubrimiento se narra detalladamente en este vídeo. Koch también nos dejó como legado sus famosos postulados, que hoy en día siguen vigentes, del método diagnóstico de la enfermedad. Son cuatro pasos que vienen resumidos a continuación:

  1. El agente patógeno debe estar presente en cada caso de la enfermedad en las condiciones apropiadas y ausente en las personas sanas.
  2. El agente no debe aparecer en otra enfermedad de manera fortuita o saprófitas.
  3. El agente debe ser aislado del cuerpo en un cultivo puro a partir de las lesiones de la enfermedad.
  4. El agente debe provocar la enfermedad en un animal susceptible al ser inoculado.
  5. El agente debe ser aislado de nuevo de las lesiones producidas en los animales de experimentación.

Sobra decir que gracias a estos postulados la detección de los causantes de las enfermedades se volvió mucho más fácil y efectiva. La microbiología moderna le debe mucho a este gran doctor alemán.

T’has rentat les mans hui abans de  menjar? Aquesta pot ser una pregunta que ens pareix del tot normal, però fa no tants anys la higiene no estava auge com ho està hui en dia.

En els inicis del segle XX, l’època contemporània a l’autor que es ocupa Heinrich Hermann Robert Koch, els brots de malalties de rápida propagació y potencialment mortals ( com és el cas de la tuberculosi) no eren estranys , a causa d’una falta d’higiene notòria, la falta d’antibiòtics i el desconeixement del procés contagiós entre moltes altres coses. Així, no és  estrany que un dels principlas objectius dels metges i investigadors de l’època fora descobrir l’origen i establir pautes per a previndre el brots.

Heinrich Hermann Robert Koch (1843-1910), orgullós metge prussià (en l’actual Alemanya) va iniciar el seu camí en el món de la microbiologia en estudis sobre les sobtades epidèmies d’àntrax entre la població bovina, descobrint la capacitat de formar endòspores de resistència per part de Bacillus anthracis que els permet viure fora de l’hoste.

A partir d’ací la seua carrera va ser brillant. Va comptar amb ajudants notoris com Julius Richard Petri (el cognom de la qual segurament vos sonarà) que li van proporcionar ferramentes ideals per a seguir la seua investigació microbiològica. Gràcies a aquestes ajudes va poder identificar l’origen bacterià de malalties com la tuberculosi (els brots des quals eren autèntiques epidèmies en aquella època), el seu descobriment  es narra detalladament en aquest vídeo Koch també ens va deixar com a llegat els seus famosos postulats, que hui en dia seguixen vigents, del mètode diagnòstic de la malaltia. Són quatre passos que vénen resumits a continuació:

  1. L’agent patogen ha d’estar present en cada cas de la malaltia en les condicions apropiades i absent en les persones sanes.
  2. L’agent no ha d’aparéixer en una altra malaltia de manera fortuïta o sapròfites.
  3. L’agent ha de ser aïllat del cos en un cultiu pur a partir de les lesions de la malaltia.
  4. L’agent ha de provocar la malaltia en un animal susceptible al ser inoculat.
  5. L’agent ha de ser aïllat novament de les lesions produïdes en els animals d’experimentació.

Sobra dir que gràcies a estos postulats la detecció dels causants de les malalties es va tornar molt més fàcil i efectiva. La microbiologia moderna li deu molt a este gran doctor alemany.Did you wash your hands today before having dinner? This may seem a common question nowadays, but not so long ago hygiene was not on its zenith as it is now.

On the early XX century, the contemporary period of the author who we’re referring to, outbreaks of quite fast and potentially deadliest diseases (such as tuberculosis) were not rare. They were caused by a notorious lack of hygiene, lack of antibiotics and the ignorance of the contagious processes’ mechanism, among other things.

So it is not weird that one of the main objectives of the doctors and researchers of that period was the discovering of the origin and the establishment of guidelines, in order to prevent those outbreaks.

Heinrich Hermann Robert Koch (1843-1910), a proud Prussian doctor (part of the actual Germany) started his path on Microbiology making research about sudden anthrax epidemics between the cattle. He discovered the capacity of Bacillus anthracis to create resistance endospores that allow them to live outside the host.

From that point, his career was brilliant. He counted with notorious helpers as Julius Richard Petri (his surname maybe sounds familiar to you), who gave him ideal tools to keep researching.

Because of these helps, he could identify the bacterial origin of diseases like tuberculosis (which outbreaks were quite an epidemic on those days). This discovering is widely narrated on this video.

Koch also bequeathed us his famous postulates (they are still force today) of the diagnostic method of diseases identification. They are four steps, summarized here:

  1. The pathogen agent must be present in every case of a disease, in optimal conditions, and absent on the patients who doesn’t show the disease.
  2. The agent must not show up on some other disease, incidentally or saprothyc.
  3. The agent must be isolated from the body of an infected patient in a pure bacterial culture, from the injuries of the disease.
  4. The agent must cause disease in an animal if inoculated.
  5. The agent must be isolated once again from the injuries of the animal inoculated whit the agent.

Needless to say that because of these postulates the detection of the diseases causing was so much easy and effective. Microbiology owes so much to this great German doctor.