Detección de bacterias en alimentos mediante técnicas macromoleculares.Detecció de bacteris en aliments mitjançant tècniques moleculars.Detection of bacteria presence in food products using macromolecular techniques.

La importancia de los microorganismos en los alimentos es evidente tanto por su acción en la producción de los mismos como en la alteración de los alimentos. La degradación y el deterioro de los alimentos ocasionan pérdidas en el sector económico y, lo que es más importante, provoca riesgos desde el punto de vista sanitario. En este sentido se desarrollan activamente técnicas de detección y control microbiológico de alimentos.

Leuconostoc mesenteroides es una bacteria del ácido láctico (LAB) gram-positiva, como todo el género Leuconostoc, que puede provocar infecciones en seres humanos debido a la presencia de esta bacteria en algunos productos cárnicos, aunque raramente. Por ello los Kits de detección  comerciales de microorganismos a menudo no detectan  a estos. Se desarrolló un protocolo para identificar a esta bacteria. Se basaron en una PCR de tiempo real (qPCR) con el  empleo de sondas TaqMan. Las sondas TaqMan identifican, mediante fluorescencia, un producto específico de la PCR. Se trabajó sobre el gen 23S rRNA, a partir del cual se desarrollaron los cebadores de la qPCR y la sonda TaqMan a utilizar. Para probar la especificidad del protocolo se realizaron ensayos con DNA de otras bacterias del género Leuconostoc y DNA de diversa procedencia. El resultado fue la detección exitosa de la presencia de Leuconostoc mesenteroides en productos cárnicos con un umbral mínimo de 104 CFU/g, es decir, 104 unidades formadoras de colonias por gramo.

Este trabajo fue realizado por Rosa Aznar Novella, Catedrática investigadora  en el departamento de Microbiología y Ecología de la Universidad de Valencia, cuya área de trabajo actual se centra en la detección temprana de bacterias y otros microorganismos en alimentos.  La herramienta de trabajo más utilizada es la PCR de tiempo real, mediante la cual  se crean protocolos de identificación rápidos y fiables de la presencia de estos microorganismos en los alimentos. El trabajo anterior es un buen  ejemplo del procedimiento que suele llevar a cabo en sus investigaciones.

Además de la realización de estos protocolos, se ensaya con el uso de Propidio de monoazida (PMA) combinado con una PCR en tiempo real.  El PMA se intercala con el DNA  extracelular ya que es impermeable a la membrana y, por lo tanto, inaccesible al DNA intracelular.  Al intercalarse en el DNA extracelular este no puede ser replicado en una PCR y, por lo tanto, solo se formará producto a partir de DNA intracelular.

Dicho de otra manera, el tratamiento de una muestra con PMA antes de una qPCR permite que DNA de microorganismos muertos no sea replicado y solo se forme producto de DNA proveniente de células vivas.

La técnica PMA-qPCR ha sido probada como método sustitutivo al recuento en placa como método de evaluación de procedimientos desinfectantes en los últimos trabajos realizados por este equipo de investigación como este de aquí o este otro.La importància dels microorganismes en els aliments és evident tant per la seva acció en la producció dels mateixos com en l’alteració dels aliments. La degradació i el deteriorament dels aliments ocasionen pèrdues en el sector econòmic i, el que és més important, provoca riscos des del punt de vista sanitari. En aquest sentit es desenvolupen activament tècniques de detecció i control microbiològic d’aliments.

Leuconostoc mesenteroides és un bacteri de l’àcid làctic (LAB) gram-positiva, com tot el gènere Leuconostoc, que pot provocar infeccions en éssers humans a causa de la presència d’aquest bacteri en alguns productes carnis, encara que rarament. Per això els Kits de detecció comercials de microorganismes sovint no els detecten. Es va desenvolupar un protocol per identificar aquest bacteri. Es van basar en una PCR de temps real (qPCR) amb l’ús de sondes TaqMan. Les sondes TaqMan identifiquen, mitjançant fluorescència, un producte específic de la PCR. Es va treballar sobre el gen 23S rRNA, a partir del qual es van desenvolupar els encebadors de la qPCR i la sonda TaqMan a utilitzar. Per provar l’especificitat del protocol es van realitzar assajos amb DNA d’altres bacteris del gènere Leuconostoc i DNA de diversa procedència. El resultat va ser la detecció exitosa de la presència de Leuconostoc mesenteroides en productes carnis amb un llindar mínim de 104 CFU / g, és a dir, 104 unitats formadores de colònies per gram.

Aquest treball va ser realitzat per Rosa Aznar Novella, Catedràtica investigadora al departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València, l’àrea de treball actual es centra en la detecció primerenca de bacteris i altres microorganismes en aliments. L’eina de treball més utilitzada és la PCR de temps real, mitjançant la qual es creen protocols d’identificació ràpids i fiables de la presència d’aquests microorganismes en els aliments. El treball anterior és un bon exemple del procediment que sol dur a terme en les seves investigacions.

A més de la realització d’aquests protocols, s’assaja amb l’ús de propidi de monoazida (PMA) combinat amb una PCR en temps real. El PMA s’intercala amb el DNA extracel·lular ja que és impermeable a la membrana i, per tant, inaccessible al DNA intracel·lular. En intercalar-se en el DNA extracelul·lar aquest no pot ser replicat en una PCR i, per tant, només es formarà producte a partir de DNA intracel · lular.

Dit d’una altra manera, el tractament d’una mostra amb PMA abans d’una qPCR permet que DNA de microorganismes morts no sigui replicat i només es formi producte de DNA provinent de cèl·lules vives.

La tècnica PMA-qPCR ha estat provada com a mètode substitutiu al recompte en placa com a mètode d’avaluació de procediments desinfectants en els últims treballs realitzats per aquest equip d’investigació com aquest de açí o aquest altre.The action of microorganism in the production of food and their alteration in many ways shows the important role of food microorganisms. Degradation and food spoilage causes economic losses and creates risks in human health. For this reason they actively develop microbiological detection techniques and microbiological control of food.

Leuconostoc mesenteroides is a lactic acid bacterium (LAB) gram-positive, as the entire genus Leuconostoc which can cause infections in humans due to the rare presence of this bacterium in some meat products. Thus commercial detection kits of microorganisms do not usually detect this microorganism. For this reason they developed a protocol to identify this bacterium. They based on a real-time PCR (qPCR) with TaqMan probes. TaqMan probes identified a specific PCR product by fluorescence. They worked with the 23S rRNA gene, using this gene to develop qPCR primers and a TaqMan probe. They tested the specificity of this protocol with DNA from other Leuconostoc bacteria and DNA of different source. Their tests show the new protocol can detect the presence of Leuconostoc mesenteroides in meat products with a minimum threshold of 10 ^ 4 CFU / g, or 10 ^ 4 colony-forming units per gram.

This work was performed by Rosa Aznar Novella, who is a full professor in the Department of Microbiology and Ecology, University of Valencia. Their research team focuses on early detection of bacteria and other microorganisms in food. The real time PCR is their main working tool used, which protocols are quickly and has a reliable identification of the presence of microorganisms in food. This  is a good example of how  they works.

Also, they assayed using propidium monoazide (PMA) combined with a real-time PCR. This dye is nearly completely cell membrane-impermeable, and thus can be selectively used to intercalated in DNA Extracellular from dead cells while leaving DNA from viable cells intact. This feature makes the dye highly useful in the selective detection of viable cells by quantitative real-time PCR in the presence dead cells whose DNA has been PMA-modified and thus cannot be amplified.

The PMA-qPCR technique has been tested by this research team as an alternative method to plate count as a evaluation method for disinfectant procedures.

La Filogenia Procariota.La Filogènia Procariota. Prokaryotic Phylogeny.

-Buah! ¿Te acuerdas de la foto que nos pusieron ayer en clase de aquella cianobacteria?

-Cianobacteria no me suena… no, espera, era una bacteria verde del azufre, sí, eso era-

-¿Bacteria? ¿Pero no se llamaban protistas, o eso era antes?-

-Bueno, no sé, de lo que estoy seguro es de que no era una arquea-

-¿Y que es una arquea?-

-No se, pero eso no era-.

Si eres una persona de ciencia, y esta conversación te resulta familiar, desde Seramix te proponemos una página que puede sacarte de dudas cuando estas dudas se te planteen. Desde Diversidad Microbiana, página alojada en los servidores de la Universidad de Granada, nos proponen una página bastante simple e intuitiva que nos permite conocer las características generales (y no tan generales) de los tres grandes dominios de la vida: Bacteria, Archea y Euckarya, y un apartado bastante extenso dedicado a los virus. Recomendable 100%.

-Buah! Et recordes de la foto que ens van posar ahir en classe d’aquell cianobacteri?

-Cianobacteri no em sona… no, espera, era un bacteri verd del sofre, sí, això era-

-Bacteria? Però no s’anomenaven protistes, o això era abans?-

-Be, no sé, de la qual cosa estic segur és de que no era un arquea-

-¿Y que és un arquea?-

-No se, però això no era-.

Si ets una persona de ciència, i esta conversació et resulta familiar, desde Seramix et proposem una pàgina que pot traure’t de dubtes quan aquestos se’t plantegen. Des de Diversidad Microbiana,  allotjada en els servidors de la Universitat de Granada, ens proposen una pàgina prou simple i intuïtiva que ens permet conéixer les característiques generals (i no tan generals) dels tres grans dominis de la vida: Bacteria, Archaea i Eukarya, i un apartat prou extens dedicat als virus. Recomanable 100%.

-Wow! Did you remember the photo of a Cyanobacterium that was shown yesterday at the lesson?

-I don’t remember any Cyanobacterium… no, wait, it was a green sulfobacterium, yes, that was it-

-Bacteria? Wasn’t it call Archaea, or that was formerly?

-Well, I don’t know, but I’m certain at it wasn’t an Archaea-

-But what is an Archaea?-

-No idea, but it wan’t an Archaea-.

If you are a person of science, and this conversation sounds familiar to you, from Seramix we propose you a web page which can make you clear this kind of doubts when they come out. From Diversidad Microbiana, a webpage hosted on the University of Granada servers, they offer us a quite simple and intuitive page which allows us to know about the general (and not so general) traits of the three great domains of life: Bacteria, Archaea and Eukarya, and a large space dedicated to virus. 100% recomendable.

El flagelo bacteriano.El flagel bacterià.The bacteria flagellum

Animación sobre movilidad bacteriana.

La movilidad es la habilidad de un organismo para moverse por si mismo. La movilidad de una célula puede permitirle ir hacia un entorno favorable, o huir de uno dañino. Las células bacterianas utilizan el flagelo o, en el caso de las espiroquetas, estructuras parecidas a los flagelos denominadas filamentos axiales.

La mayoría de los procariotas móviles se desplazan utilizando flagelos (del latín flagellum, que significa látigo), que consisten en apéndices filamentosos largos que propulsan  a las bacterias. Las bacterias desprovistas de flagelos se conocen como atricas.

Las especies bacterianas a menudo difieren de un modo distintivo en el patrón de distribución de sus flagelos y estos patrones son útiles para la identificación de bacterias. Las bacterias monotricas presentan un único flagelo; si este se localiza en un extremo se dice que es un flagelo polar. Las bacterias anfitricas tienen un flagelo en cada polo. Por el contrario, las bacterias lofotricas poseen un grupo de flagelos en uno o ambos extremos. Los flagelos  se distribuyen bastante uniformemente por toda la superficie en las bacterias peritricas.

El flagelo bacteriano consta de tres partes:

1. La parte más larga y evidente es el filamento del flagelo, que se extiende desde la superficie de la célula hasta la punta del flagelo.

2. El cuerpo basal está insertado en la célula.

3. El gancho del flagelo es un segmento corto y curvado, que une el filamento a su cuerpo basal y actúa como acoplamiento flexible.

El filamento es un cilindro hueco y rígido constituido por subunidades de la proteína flagelina; algunas bacterias tienen vainas que rodean sus flagelos.

El gancho y el cuerpo basal son distintos del filamento. El gancho, ligeramente más ancho que el filamento consta de diferentes subunidades proteicas. El cuerpo basal es la parte más compleja; en la mayoría de bacterias gram negativas, consta de cuatro anillos conectados por un cilindro central.

El movimiento de rotación del flagelo parte del cuerpo basal que funciona como un motor. La energía necesaria para para la rotación proviene de a fuerza motriz generada por el gradiente de protones. El flujo de protones a través de la membrana se realiza por el complejo Mot y estimula la rotación del flagelo.

Los movimientos de los organismos con  flagelación polar y lofotrica son distintos de los que poseen flagelación peritrica. Estos últimos se mueven por lo general en línea recta de manera lenta y continuada. Los que presentan flagelos polares, por el contrario se mueven más rápidamente y dan giros periódicos.Animación sobre movilidad bacteriana.

La mobilitat és l’habilitat d’un organisme per a moure’s per si mateix. La mobilitat d’una cèl·lula pot permetre-li anar cap a un entorn favorable, o fugir d’un danyós. Les cèl·lules bacterianes utilitzen el flagell o, en el cas de les espiroquetes, estructures semblants als flagells denominades filaments axials.

La majoria dels procariotes mòbils es desplacen utilitzant flagels (del llatí flagellum, que significa fuet), que consistixen en apèndixs filamentosos llargs que propulsen als bacteris. Els bacteris desproveïts de flagels es coneixen com atrics.

Les espècies bacterianes sovint diferixen d’una manera distintiva en el patró de distribució dels seus flagels i aquestos patrons són útils per a la identificació dels bacteris. Els bacteris monotrics presenten un únic flagel; si este es localitza en un extrem es diu que és un flagel polar. Els bacteris anfitrics tenen un flagel en cada pol. Al contrari, els bacteris lofotrics posseïxen un grup de flagells en un o ambdós extrems. Els flagels es distribuïxen prou uniformement per tota la superfície en els bacteris perítrics.

El flagell bacterià consta de tres parts:

1. La part més llarga i evident és el filament del flagel, que s’estén des de la superfície de la cèl·lula fins a la punta del flagel.

2. El cos basal està inserit en la cèl·lula.

3. El ganxo del flagel és un segment curt i corbat, que uneix el filament al seu cos basal i actua com a acoblament flexible.

El filament és un cilindre buit i rígid constituït per subunitats de la proteïna flagelina; alguns bacteris tenen baines que rodegen els seus flagels.

El ganxo i el cos basal són distints del filament. El ganxo, lleugerament més ample que el filament consta de diferents subunitats proteiques. El cos basal és la part més complexa; en la majoria de bacteris gram negatives, consta de quatre anells connectats per un cilindre central.

El moviment de rotació del flagel partix del cos basal que funciona com un rotor. L’energia necessària para per a la rotació prové de a força motriu generada pel gradient de protons. El flux de protons a través de la membrana es realitza pel complex Mot i estimula la rotació del flagel.

Els moviments dels organismes amb flagel·lació polar i lofotrica són diferents dels que posseïxen flagel·lació perítrica. Estos últims es mouen generalment en línia recta de manera lenta i continuada. Els que presenten flagells polars, al contrari es mouen més ràpidament i donen girs periòdics.

Pasteur y la generación espontánea.Pasteur i la generació espontània.Pasteur and the Spontaneous Generation.

Génesis 2:7 “Génesis 2:7 Entonces Jehová Dios formó al hombre del polvo de la tierra, y sopló en su nariz aliento de vida, y fue el hombre un ser viviente.”.  Toma ejemplo de generación espontánea, el Homo barrus. Esta idea de la generación espontánea ahora puede sonarnos extraña, pero si nos adentramos a finales del siglo XIX, el debate del origen de la vida estaba en un punto con matices bélicos.

La guerra ideológica que se había formado tenía dos bandos diferenciados: los partidarios de la generación espontánea o abiogénesis, de ideales aristotélicos y encabezados por Thomas Huxley (el famoso bulldog de Darwin) y los partidarios de la biogénesis, que clamaban que los seres vivos surgen exclusivamente de otros seres vivos.

El pacificador de esta guerra, Louis Pasteur (1822-1895), nació en Francia con el destino de convertirse en el padre fundador de lo que hoy entendemos como Microbiología. Fue un notable químico de profesión al que se le atribuyen la creación de procesos como la pasteurización (importante en la esterilización de alimentos, sobre todo los lácteos y derivados), el estudio de la fermentación alcohólica y láctica y la demostración de la existencia de gérmenes, lo cual acabó con la teoría abiogénica.

El experimento que le permitió llegar a semejante conclusión es uno de los clásicos de la historia de la ciencia. Siguió con las observaciones experimentales de Francesco Redi donde se observaba que las moscas de la carne putrefacta venían de huevos.

El experimento queda explicado a continuación:

1-      Pasteur usó dos frascos con cuello de cisne, cuyo nombre viene del cuello alargado y capilar en forma de S, que permitía que elaire entrara al frasco. En cada uno de ellos metió una cantidad igual de caldo de carne y los hirvió para esterilizarlos.

2-       Observó que en ninguno de los frascos crecieron microorganismos, así que cortó el cuello de unos de los matraces.

3-      El matraz con el cuello cortado desarrolló microorganismos en su caldo un tiempo después de ser cortado.

Con este sencillo experimento Pasteur puso punto y final a la teoría de generación espontánea, demostrando que las grandes teorías e ideas no requieren maquinaria cara ni presupuesto excesivo, solo una mente brillante.

Gènesi 2:7 “Aleshores Jeovàh Deu va formar l’home del pols del terra, I va bufar al seu nas ñ’alè de vida, I va ser l’home un èsser vivent.”. Tin  exemple de generació

espontània, l’Homo fangus. Aquesta idea de la generació espontània ara pot sonar estranya, però si ens endinsem a la fi del segle XIX, el debat de l’origen de la vida estava en un punt amb matisos bèl · lics.

La guerra ideològica que s’havia format tenia dos bàndols diferenciats: els partidaris de la generació espontània o abiogénesis, d’ideals aristotèlics i encapçalats per Thomas Huxley (el famós bulldog de Darwin) i els partidaris de la biogènesi, que clamaven que els éssers vius sorgeixen exclusivament d’altres éssers vius.

El pacificador d’aquesta guerra, Louis Pasteur (1822-1895), va nàixer a França amb la destinació d’esdevenir-se en el pare fundador del que avui entenem com Microbiologia. Va ser un notable químic de professió a qui se li atribueixen la creació de processos com la pasteurització (important en l’esterilització d’aliments, sobretot els lactis i derivats), l’estudi de la fermentació alcohòlica i làctica i la demostració de l’existència de gèrmens , la qual cosa va acabar amb la teoria abiogénica.

L’experiment que li va permetre arribar a una conclusió és un dels clàssics de la història de la ciència. Va seguir amb les observacions experimentals de Francesco Redi on s’observava que les mosques de la carn putrefacta venien d’ous.

L’experiment queda explicat a continuació:

1 – Pasteur va usar dos flascons amb coll de cisne, el nom ve del coll allargat i capil·lar en forma de S, que permetia que l’aire entrara al flasco. En cada un d’ells va ficar una quantitat igual de sopa de carn i els va bullir per esterilitzar.

2 – Va observar que en cap dels flascons van créixer microorganismes, així que va tallar el coll d’un dels matrassos.

3 – El matràs amb el coll tallat va desenvolupar microorganismes en la seua sopa un temps després de ser tallat.

Amb aquest senzill experiment Pasteur va posar punt i final a la teoria de generació espontània, demostrant que les grans teories i idees no requereixen maquinària cara ni pressupost excessiu, només una ment brillant.

Genesis 1:7  Then the Lord God formed a man[a] from the dust of the ground and breathed into his nostrils the breath of life, and the man became a living being.”. What an example of spontaneous generation, Homo  mudum. This idea of the spontaneous
generation may sound us weird, but if we move back to the late XIX century, the discussion of the origin of life was on an stage with warlike nuances.

This ideological war had two differenced sides: the followers of the spontaneous generation, with Aristoterical ideals and headed by Thomas Huxley (the famous Darwin’s bulldog) and the followers of the biogenesis, who claimed that the living beings emerge exclusively from other living beings.

The peacemaker of this war, Louis Pasteur, (1822-1895) was born on France with the fate of becoming the founding father of what we understand nowadays as Microbiology. He was a remarkable chemist who is credited as the inventor of processes like the pasteurization (quite important in the sterilization of food, mainly of dairy and dairy products), the study of the alcoholic and lactic fermentation and  the demonstration of the existence of germs, which ended with the abiogenist theory.

The experiment that allowed him to reach this conclusion  is one of the classics of the science’s history. He followed the experimental observations of  Francesco Redi where it was shown that the flies of the corrupted meat came from eggs, not from the air.

The experiment is explained here:

1-Pasteur took two flasks with swan neck (this name makes reference to the long-S shaped neck of the glass that allows the air go inside the matrix of the glass, but not larger particles). In each of the glasses he introduced an equal amount of meat soup, ad boiled them in order to sterilize.

2- He observed that on none of the glasses microorganisms were grown, so he removed the neck of one of the flasks.

3-The flask with the removed neck developed microorganisms inside its soup time after being removed.

With this simple experiment Pasteur ended the theory of the spontaneous generation, proving that big theories and ideas doesn’t need expensive machines or large amounts of money, they just need a brilliant mind.

Robert Koch y las epidemias.Robert Koch i les epidèmies.Robert Koch and the epidemies

¿Te has lavado las manos hoy antes de comer? Esta puede ser una pregunta que nos parece del todo normal, pero hace no tantos años la higiene no estaba tan en auge como lo está hoy en día.

En los inicios del siglo XX, la época contemporánea al autor que nos ocupa Heinrich Hermann Robert Koch, los brotes de enfermedades de rápida propagación y potencialmente mortales (como es el caso de la tuberculosis)  no eran extraños, debido a una falta de higiene notoria, la falta de antibióticos y el desconocimiento del proceso contagioso entre otras muchas cosas.  Así pues no es extraño que uno de los principales objetivos de los médicos e investigadores de la época fuera descubrir el origen y establecer pautas para prevenir los brotes.

Heinrich Hermann Robert Koch (1843-1910), orgulloso médico prusiano (en la actual Alemania) inició su andadura en el mundo de la microbiología en estudios sobre las repentinas epidemias de ántrax entre la población bovina, descubriendo la capacidad de formar endósporas de resistencia por parte de Bacillus antrhacis que les permite vivir fuera del huésped.

A partir de ahí su carrera fue brillante. Contó con ayudantes notorios como Julius Richard Petri (cuyo apellido seguramente os sonará) que le proporcionaron herramientas ideales para  seguir su investigación microbiológica. Gracias a estas ayudas pudo identificar el origen bacteriano de enfermedades como la tuberculosis (cuyos brotes eran auténticas epidemias en aquella época), cuyo descubrimiento se narra detalladamente en este vídeo. Koch también nos dejó como legado sus famosos postulados, que hoy en día siguen vigentes, del método diagnóstico de la enfermedad. Son cuatro pasos que vienen resumidos a continuación:

  1. El agente patógeno debe estar presente en cada caso de la enfermedad en las condiciones apropiadas y ausente en las personas sanas.
  2. El agente no debe aparecer en otra enfermedad de manera fortuita o saprófitas.
  3. El agente debe ser aislado del cuerpo en un cultivo puro a partir de las lesiones de la enfermedad.
  4. El agente debe provocar la enfermedad en un animal susceptible al ser inoculado.
  5. El agente debe ser aislado de nuevo de las lesiones producidas en los animales de experimentación.

Sobra decir que gracias a estos postulados la detección de los causantes de las enfermedades se volvió mucho más fácil y efectiva. La microbiología moderna le debe mucho a este gran doctor alemán.

T’has rentat les mans hui abans de  menjar? Aquesta pot ser una pregunta que ens pareix del tot normal, però fa no tants anys la higiene no estava auge com ho està hui en dia.

En els inicis del segle XX, l’època contemporània a l’autor que es ocupa Heinrich Hermann Robert Koch, els brots de malalties de rápida propagació y potencialment mortals ( com és el cas de la tuberculosi) no eren estranys , a causa d’una falta d’higiene notòria, la falta d’antibiòtics i el desconeixement del procés contagiós entre moltes altres coses. Així, no és  estrany que un dels principlas objectius dels metges i investigadors de l’època fora descobrir l’origen i establir pautes per a previndre el brots.

Heinrich Hermann Robert Koch (1843-1910), orgullós metge prussià (en l’actual Alemanya) va iniciar el seu camí en el món de la microbiologia en estudis sobre les sobtades epidèmies d’àntrax entre la població bovina, descobrint la capacitat de formar endòspores de resistència per part de Bacillus anthracis que els permet viure fora de l’hoste.

A partir d’ací la seua carrera va ser brillant. Va comptar amb ajudants notoris com Julius Richard Petri (el cognom de la qual segurament vos sonarà) que li van proporcionar ferramentes ideals per a seguir la seua investigació microbiològica. Gràcies a aquestes ajudes va poder identificar l’origen bacterià de malalties com la tuberculosi (els brots des quals eren autèntiques epidèmies en aquella època), el seu descobriment  es narra detalladament en aquest vídeo Koch també ens va deixar com a llegat els seus famosos postulats, que hui en dia seguixen vigents, del mètode diagnòstic de la malaltia. Són quatre passos que vénen resumits a continuació:

  1. L’agent patogen ha d’estar present en cada cas de la malaltia en les condicions apropiades i absent en les persones sanes.
  2. L’agent no ha d’aparéixer en una altra malaltia de manera fortuïta o sapròfites.
  3. L’agent ha de ser aïllat del cos en un cultiu pur a partir de les lesions de la malaltia.
  4. L’agent ha de provocar la malaltia en un animal susceptible al ser inoculat.
  5. L’agent ha de ser aïllat novament de les lesions produïdes en els animals d’experimentació.

Sobra dir que gràcies a estos postulats la detecció dels causants de les malalties es va tornar molt més fàcil i efectiva. La microbiologia moderna li deu molt a este gran doctor alemany.Did you wash your hands today before having dinner? This may seem a common question nowadays, but not so long ago hygiene was not on its zenith as it is now.

On the early XX century, the contemporary period of the author who we’re referring to, outbreaks of quite fast and potentially deadliest diseases (such as tuberculosis) were not rare. They were caused by a notorious lack of hygiene, lack of antibiotics and the ignorance of the contagious processes’ mechanism, among other things.

So it is not weird that one of the main objectives of the doctors and researchers of that period was the discovering of the origin and the establishment of guidelines, in order to prevent those outbreaks.

Heinrich Hermann Robert Koch (1843-1910), a proud Prussian doctor (part of the actual Germany) started his path on Microbiology making research about sudden anthrax epidemics between the cattle. He discovered the capacity of Bacillus anthracis to create resistance endospores that allow them to live outside the host.

From that point, his career was brilliant. He counted with notorious helpers as Julius Richard Petri (his surname maybe sounds familiar to you), who gave him ideal tools to keep researching.

Because of these helps, he could identify the bacterial origin of diseases like tuberculosis (which outbreaks were quite an epidemic on those days). This discovering is widely narrated on this video.

Koch also bequeathed us his famous postulates (they are still force today) of the diagnostic method of diseases identification. They are four steps, summarized here:

  1. The pathogen agent must be present in every case of a disease, in optimal conditions, and absent on the patients who doesn’t show the disease.
  2. The agent must not show up on some other disease, incidentally or saprothyc.
  3. The agent must be isolated from the body of an infected patient in a pure bacterial culture, from the injuries of the disease.
  4. The agent must cause disease in an animal if inoculated.
  5. The agent must be isolated once again from the injuries of the animal inoculated whit the agent.

Needless to say that because of these postulates the detection of the diseases causing was so much easy and effective. Microbiology owes so much to this great German doctor.